Dempuei 450 000 ans los òmes vivon en Perigòrd... L'enquèsta
daus ancians...
Suspense preïstoric assegurat.
|
 |
La preïstòria dempuèi 150 ans anima los pus virulents debats
entre los que cercan e los que creson.
|
|
|
|
|
Lo grand viatge dins lo monde civilisat
de doas esqueletas neandertalianas desenterradas del Mostier

En un sègle, los jasiments del Mostier an fait cambiar las practicas e las mentalitats.
En 1908, l'abric inferior liurava un adulte neandertalian que anava far un viatge
brutal dins nòstre monde modèrn. Vendut una fortuna al Musèu de Berlin puèi plan
malmenat per las reconstruccions dels scientifics e los esbolhaments de la segonda
guèrra mondiala, ne’n sortirà usat e butirà las autoritats francesas a legiferar
sus los vestigis e sus los escavaments arqueologics. En 1914, un novèl nascut neandertalian
serà a son torn desenterrat puèi perdut avant d'èsser retrobat intact en 1996, dobrissent
de perspectivas de recèrcas sus çò que separa lo linhatge neandertalian del nòstre.
Escotatz los melhors especialistas vos contar l'estonanta istòria del Mostier al
sègle darnièr.
|
|
|
|
Alan Roussot : passaire de saber preïstoric

Fòrabandit de Paris per l'Exòde en 1940, l'annada de la descobèrta de Las Caus,
Alan Roussot trobèt refugi alprèp de l'Òme primitiu de las Aisias, lo famós gigant
Neandertal, pres sovent a tòrt per un Cròs Manhon. Alan Roussot, el, a jamai fait
la confusion, e s'es precisament estacat d’èsser lo testimòni precís e privilegiat
de l'aventura de la sciéncia de la Preïstòria en Perigòrd. Aguèt pr’aquò, l’astre
providencial de caminar als costats de l'abat Breuil, de l'abat Glory e tanben del
canonge Joan Bouyssonie. Que de brave monge, o puslèu de prèire secular, e fin finala,
la compilacion d'archius per lo mens divins.
|
|
|
|
La cròsa Mykolas : tombèl millenar comol
de secrets

Enquera caçaires, mas desjà mai que mai agricultors, qu'emportavan nòstres rèires
del Neolitic Mejan dins lo cròs ? Quals èran lors rites funeraris, reveladors de
lor rapòrt a la vita ? Gràcia al programa d’escavaments engatjat per Antòni Chancerel,
neolitician, e Patrici Courtaud, antropològ, lo vel deuriá èsser en partida levat
sus aquelas questions. Las donadas collectadas nos permetràn de melhor sarrar aquel
periòde de nòstra istòria, oblidada dels manuels escolars e de l'imaginari collectiu.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

|
|